Petjalida

ໄປສໍາລັບທ່ານ (va per tu)

Bueno, aquest post va dedicat a n'es meu companyer de pis número 1, així, tal qual, directe, "sin rodeos."

Al principi de tot me pareixia una persona súper especial; algú molt introvertit però amb un humor molt sarcàstic, difícil d'obrir-se als altres però molt fidel als seus, algú que no segueix les masses perquè no li fa falta, algú que ho ha passat malament socialmente de petit però que ara que té recursos s'ha fet fort i, a més, li encanta. Me pareixia una persona que encaixava amb mi. Fins i tot, al principi me donava massatges cada dia, CADA DIA, i jugavem a fer-mos preguntes "fora de lo normal". De fet, afirmaria que va arribar a sentir desitj sexual i intriga cap a jo, ja que les nostres xerrades acabaven xerrant de sexe la majoria de vegades. Els caps de setmana els passàvem ell i jo pràcticament sols, ja que sa meva companyera número 3 se n'anava al seu poble i el companyer número 2 passava els findes amb la seva parella. Per tant, teniem molt temps per nosaltres. A ell li encanta cuinar, de fet, crec que considera que és de lo millor que sap fer i quan ha d'impresioanr a algú ho fa mitjançant els seus plats de cuina (és el que he descobert amb el temps i he comprovat posteriorment). A mi em feia els dinars i els sopars, avegades, prova que confirma que es volia duu bé amb mi i sentir-se bé amb ell, tenint-me a mi contenta. A mi ja me anava bé. 

QUÈ VA PASSAR? 

Jo vaig fer el bajón. Les meves conductes a casa eren rares, sí. Passava algo. PUES SÍ, PASSAVA ALGO. Passava que me trobava a un pou i envers de fer-me costat va haver un rebuig cap a mi. Que sí, que no era normal el que jo feia, ho reconec, però no és justificat. No puc entendre com pots mostrar tanta indiferència davant una situació. El fet és que tot va arribar massa enfora i ara estèim en un punt de desconegutrs. Vaifg intentar atracar-me a ell un altre cop (passiva i activament). Ho estic intentant però el que va passar ahir me va parèixer molt fort. Jo estava al sofà amb l'ordinador. La televisió estava encesa. Ell va acabar de fer-se el dinar i va venir cap al menjador. Li vaig dir "bon profit". Havia les notícies posades i jo vaig pensar, "anam a tenir conversació" i vaig posar-me a comentar una notícia que estaven diguent. No obtenia resposta. Per què? S'HAVIA POSAT ELS CASCOS MENTRE DINAVA. És a dir, intenció de comunicar-se amb mi=0. Vaig anar-me'n cap al cuarto.

Ah, i fa 3 dies va passar una altra cosa. Ell havia fet els banys nets i jo després em vaig anar a dutxar. No tenim cortina, sempre esquitxa aigua. Vaig sortir del bany i ell s'havia de dutxar després. I diu: "Dios, tot això ho has fet tu?". Jo: "El què?". Ell: "Està innundat!!!!". Jo vaig anar i li vaig dir, "ai me sap greu, vols que vagi a cercar la fregona i ho sec?" I ell: "No, ja ho faig jo". I va agafar servilletes i ho va començar a secar FENT PUTES RESPIRACIONS FORTES COM SI FOS UN ESFORÇ IMPRESIONANT I PERQUÈ S'ENTERÉS TOT EL PIS DE QUE ELL ESTAVA ARREGLANT UNA CAGADA (UNA ALTRA JEJE) MEVA". Què malament em sentia. Quan vaig sentir aquelles respiracions com si hagés acabat un maratón vaig pensar "ai, igual es que ho he embrutat també..." (així hagués entès que es queixés silenciosament) i li vaig demanar "està brut també? ho he embrutat? o sols està banyat?" i ell me va dir que sols estava banyat. IDÒ???? TAN GREU ÉS?

Bueno, sa qüestió... crec que preferesc agafarm-ho a riure. Me costa no pensar que la culpa és meva, però és que és subrrealista.

Au, vagi bé.


Caliu

Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: